Fa 40 anys vaig menjar per primera vegada sarsuela, recordo que el meu pare estava a l'hospital i per celebrar la Mare de Déu del Carme vem anar l'àvia, la mare i jo a un restaurant (a casa meva anar a un restaurant era excepcional) i vem demanar una sarsuela. Em va fer molta gràcia el nom del plat i vaig disfrutar d'allò més!
40 anys després comentant amb una companya de feina què podia fer per celebrar santa Cristina em va parlar de la sarsuela, a mi em van tornar els records d'infantesa i el més increible, no n'havia tornat a menjar mai més!!
La Maria Teresa m'ha passat la recepta que feia la seva mare i la de la seva germna, i jo l'he variat una mica agafant d'aquí i d'allà. El resultat boníssim.
Gràcies Maria Teresa per passar-me aquesta recepta, segur que no esperaré 40 anys a repetir-la.
Ingredients: (per a 4 persones)
- 1 rap tallat a rodanxes
- 2 calamars
- 8 gambes
- musclos
- cloïsses
- una mica de farina
- 3 cullerots de brou de peix
- 1 ceba
- 3 grans d'all
- 3-4 tomàquets ratllats
- un got de vi blanc
- julivert
- oli
- un grapat de pinyons i dos bastonets per fer la picada.
Preparació :
- Posar les cloïsses en aigua amb sal perquè deixin anar la sorra.
- Netejar els musclos i obrir-los al vapor.
- Netejar i tallar els calamars a rodanxes o com més us agradi.
- En una cassola, si és de terra millor, i amb un bon raig d'oli d'oliva coure els calamars i reservar.
- En el mateix oli enrosir les gambes i reservar.
- Salar el rap i enfarinar. Fregir a la cassola, amb un parell de minuts n'hi ha prou, i reservar. Si voleu també podeu posar-hi lluç.
- Sofregir la ceba picada ben fina junt amb un gra d'all. Quan comenci a enrossir afegir-hi el tomàquet ratllat i deixar que es cogui.
- Quan tinguem el sofregit al punt abocar-hi el vi i deixar que s'evapori l'alcohol.
- Afegir el brou al gust, deixar que la salsa agafi una mica de consistència, 5 minuts, i ja podem posar tot el peix que tenim reservat (rap, gambes, calamars, musclos i cloïsses netes), coure tot junt fent xup xup uns 5 minuts.
- Preparar la picada amb els alls, el julivert, els pinyons i uns bastonets i afegir-la a la cassola.
- Dos minuts i a taula!!!!
3 comentaris:
Cristina; Quina história més entranyable... i aquesta sarsuela, quina "ilu" tornar-la a provar, esperem que com molt bé dius, no siguin 40 anys més¡¡
Per molts anys Cristina i felicitats per aquesta "segona" sarsuela, se s.en una olor...!!
Salutacions Cristina!! :O)
OOOhh!!! Una recepta molt emotiva! Les receptes que van acompanyades d'aquestes històries encara són més bones...oi?
Petonets,
Olga
Quina recepta esta per lleparse els dits.
Me ha encantado tu bloc te espero esta semana con un post que va de fibras naturales para decorar, en elracodeldetall.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada