Des de dijous passat , dijous gras, que tenia ganes de penjar aquesta recepta, però entre la feina i la meva agenda cada vegada més plena no he trobat cap moment.
Com tantes i tantes vegades aquest plat ens el feia la meva mare, normalment amb una truita de patates, una de carbassó i una de mongetes seques. Les meves germanes i jo, maniàtiques per sistema, entràvem en un mercat d'intercanvi per aconseguir la combinació desitjada, jo et dono la de seques i tu em dones la de patates....
La gràcia d'aquest plat és que sempre pot ser diferent, amb una mica d'imaginació al combinar truites de gustos variats.
Aquesta vegada havien de ser àptes per a vegeterians, tenia clar una de patates i calçots, una altra de carxofes i em faltava la tercera. A falta d'inspiració vaig utilitzar el "comodí" del facebook. Els meus amics em van fer diferents propostes i la que em va cridar més l'atenció va ser la de la Montse: bolets i dàtils.
La combinació va quedar molt bona, tot un èxit. Gràcies a tot@s els que em veu ajudar.
Ingredients:
- Truites vàries (patates, carbassó, bolets, gambes, mongetes, bledes, tomàquet...)
- Salsa de tomàquet
- Formatge ratllat (en aquesta ocasió vaig posar rulo de cabra)
Preparació:
- En una safata per anar al forn posar una truita sobre de l'altra amb una petita capa de salsa de tomàquet entremig.
- Acabar amb salsa de tomàquet i formatge ratllat.
- Gratinar i servir.
9 comentaris:
Jo fa almenys de 2 a 3 anys que no faig un pastís de truites.
De vegades aixó sol passar. Però al veure la teva recepta m'has fet entrar ganes i qualssevol día d'aquest el farè.
Petons
o quina bona pinta!! amb les truites sense pots anar variant els ingredients i disfrutar!! bonissim!
Es que les truites donentant de joc...T'ha quedat un pastis amb molt bona pinta!!!
Petonets.
m'encanten els pastissos de truites de sabors difereents!! jo li faig una salsa aurora entre truites i per sobre, i a vegades les gratino i tot! jeje petons
És un pastís molt vistós i molt gustós, d'aquells que tenen l'èxit assegurat!
És el típic plat que em feia la mama quan era petit... quins records!
Jo recordo que fa molts anys la meva mare en feia i des de llavors no n'he tornat a menjar. Que bones, i amb l'ou que és com m'agraden...
Nani
Gràcies per recordar-m'ho!!! UUuffff!!Fa molt temps que no el faig!!!
Quina bona pinta que té aquest!!
Salut i petons!
Olga
mare meva!aquesta foto amb la truita tallada és per prendre mal!!! amb una bona llesca de pa, suposo... ;-)
Publica un comentari a l'entrada