Aquest plat em porta molts records de la infància. De petites, molts dissabtes o diumenges anàvem a dinar a casa dels avis i com que les tres germanes erem molt maniàtiques l'Àvia sempre ens feia aquests fideus que ens agradaven moltíssim. Per nosaltres eren els fideus de l'Àvia i ningú els sabia fer tan bons com ella.
Ara pels meus fills també és un dels seus plats preferits, i així he seguit la tradició de fer els fideus a la cassola seguint la recepta de la meva Àvia.
He de dir que ella hi posava cap de costella però tant a mi com a les meves germanes no ens agradava gens i em vaig acostumar a no posar-n'hi. El que si que jo hi he afegit són uns quants pinyons i de tant en tant hi poso moixernons que hi donen molt bon gust.
Jo aquest plat l'acostumo a fer com a plat únic i té l'avantatge que el dia abans puc deixar el sofregit fet i quan arribo a casa al migdia només cal bullir els fideus i fer la última cocció.
Ingredients per 5 persones:
- 500 gr de fideus gruixuts amb forat
- 1 ceba
- 250 gr de tomàquet ratllat
- 500 gr de salsitxes
- un grapat de pinyons
- oli
- sal
- formatge ratllat
- moixernons o xampinyons (jo avui no n'he posat perque no en tenia)
Preparació:
- En una cassola amb oli enrossir les salsitxes tallades a trossos.
- Reservar-les i en el mateix oli fer un sofregit amb la ceba i el tomàquet. Jo hi poso una pastilla de brou concentrat per donar-hi més gust i segons el dia un gra d'all.
- Quan el sofregit estigui ben cuit afegir-hi les salsitxes, els pinyons i els moixernons remullats i coure-ho a foc lent durant uns 5 minuts.
- A part posar a bullir els fideus amb aigua salada i l'aigua d'hidratar els moixernons. Feu una cocció curta ja que després els courem juntament amb el sofregit i s'acabaran de fer. Jo acostumo a fer 2 minuts menys dels que indica el paquet.
- Treure una mica de l'aigua de bullir, just perque els fideus quedin al descobert i afegir-ho a la cassola on tindrem el sofregit calent.
- Coure-ho juntament a foc fort fins que es begui l'aigua uns 3 minuts.
- Servir-ho amb una mica de formatge ratllat.
5 comentaris:
Ostres!!
M'has fet recordar també els fideus de la meva àvia. A casa també era la única que els feia pq a la meva mare no li han quedat mai bé, i ara, jo en continuo la tradició. Quan el meu pare vol menjar fideus em demana que els hi faci pq em quedan com els feia la iaia.
Nosaltres a casa sofregim els fideus quan el sofregit de ceba i tomàquet està fet, enlloc de bullir-los a part, i també hi posem cap de costella, carn picada de porc i una mica de sobrassada.
Quins records...em fan venir gana!
Mònica
son bonissims mare com ja saps es el meu menjar preferit
un peto :)
ARNAU
La meva àvia sempre me'ls feia...i si tinc sort...quan vaig a dinar algún cop me'ls torna a fer...iq eu bons que són! ;)
Petunets,
Eva.
Cristina, no hi ha res com el menjar de les àvies, oi? :) I quins records que ens porten!
Celebro que els teus fills puguin gaudir d'aquests plats com tu ho vas fer en el seu moment!
Petons!
Cristinaaaa!!! Em disposo en aquests instants a preparar-los!
Ho he comprat tot!
Ai mare!! a veure què en surt!!
Ja t'explicaré...
Sandra
Publica un comentari a l'entrada