Un dels plats estrella d'aquest estiu ha estat aquest cuscús acompanyat de samfaina que tant és bo fred com calent. Des de que he conegut el cuscús que a casa en faig sovint, combina amb tot, és fantàstic com acompanyament i en un moment està preparat.
Com sempre que anem a Gaüses fem una càrrega de carn i verdura de Torroella de Montgrí, la qualitat no té res a veure amb la que trobo a Barcelona, i he aprofitat per fer aquesta samfaina que ha quedat boníssima.
- 2 gots de cuscús sec
- 1 culleradeta de curri
- una miqueta de mantega
- un carbassó
- una albergínia
- un pebrot verd
- un pebrot vermell
- una ceba
- 2 tomàquets madurs
- oli, sal i pebre
Preparació:
- Per a la samfaina tallar les verduretes a dauets i coure-les amb una mica d'oli, sal i pebre. Afegir els tomàquets ratllats i acabar de coure tot junt.
- Pel cusús posar a bullir dos gots d'aigua amb sal i la culleradeta de curri. Quan bulli abocar per sobre del cuscús, tapar i deixar reposar durant 5 minuts. Afegir la mantega i remenar amb l'ajuda d'una forquilla.
- Servir barrejat fred o calent.
11 comentaris:
Ho provaré. Ha d'estar deliciós
Un plat complet bonissim, fàcil i perfecte per qualsevol àpat!! m'encanten aquests plats a la tardor!! unicament jo li posaria una mica d'ou dur, per acabar-lo de rematar! que et sembla? petons
El cuscús m'encanta per les amanides d'estiu, i ara l'he apartat, no sé perquè! Aquesta recepta es veu deliciosa, la tindre present ben aviat ;)
El cuscús amb verdures m'agrada molt. Tens raó, costa trobar menjar com cal, amb gust a el que et menges.
Petons.
No sóc massa de cuscus, però amb aquesta combinació segur que queda molt bo! petonets
A casa també ens agrada el cuscus. Jo en compro un que ja porta incorporat una barreja d'especies. Queda super gustós, ideal per acompanyar qualsevol plat ;)
Que bo es el cuscus i amb aquesta samfaineta...Deliciós.
Petonets
(M'he fet un "liu")... Aquest cuscús presentat així és ben temptador... A casa ens agrada força fred o calent, amb espècies o amb maionesa...sobretot a la petita. Una abraçada!
ep! això sí que és cuina de fusió, catalano-marroquina en aquest cas, i té molt bona pinta!
una buena combinacion que tengo que probar
peto
Publica un comentari a l'entrada