Avui m'ha costat molt decidir-me pel nom del plat, ja que sembla més el títol d'una pel·lícula golfa que el d'una recepta de cuina, però després de 20 anys de sentir al Jordi dient que sap fer uns ous farcits molt bons avui hem tingut l'ocasió de provar-los. Ens han agradat molt a tots i amb la calor que fa ens els hem menjat molt a gust. Ente tots l'hi hem recomenat que la propera vegada hi posi una oliva negra per decorar i fer-los encara més atractius.
Ingredients: (per 5 persones)
- 10 ous durs
- 3 llaunes petites de tonyina o una de gran
- 1 llimona
- 3 cullerades soperes de maionesa
- sal i pebre
Preparació:
- Tallar els ous durs per la meitat i treure el rovell.
- Amb l'ajuda d'una forquilla barrejar els rovells, amb la tonyina ben escorreguda, sal, pebre i el suc de mitja llimona.
- Afegir la maionesa de mica en mica fins aconseguir una textura òptima per farcir els ous.
- Omplir els ous amb la pasta i deixar refredar a la nevera.
- Servir ben fred (si hi poseu mitja oliva negra quedarà més maco jejejej!!).
7 comentaris:
No voldria caure en la broma fàcil i dir: "quins ous que té en jordi!", per tant, no ho diré...Uns ous ben farcits i que vénen molt de gust tastar!, és veritat, la sentència familiar a favor de l'oliveta negra és una bona idea.A reveure!
Doncs: Visca els ous del Jordi!! ;-)
Je je je... doncs a mi em sembla un nom molt ben posat :)
Aquesta recepta és un clàssic que segur que triomfa. Qui es pot resistir a uns ous com aquests?
La veritat és que tinc uns "OUS"...
Fa molts anys quan era més jove, vaig trballar una temporada en un bar-restaurant al barri del Raval, "La Cabaña" del carrer dels Àngels, i aquests ous eren una de les especialiats de l'estiu, sempre qui n'hi havia volaven!!!!
Jordi.
Hola Jordi! deixa que et saludi!, segur que a La cabaña s'hi devia menjar bé i familiar, amb plats com aquest, de tota la vida amb el toc personal de cadascú.A reveure!(a veure si acompanyes un dia a la Cristina i et coneixem...)Per cert,Cristina,propera classe a Artero dis 19 d'octubre -Hallowin-(no és segur que hi vagi...La Gloria segur no pot)
Doncs mira, els ous d'en Jordi tenen una pinta boníssima (sense doble intenció),m'apunto a fer-los a casa!
Cristina, la veritat quan he llegit el titol m'he fet un fart de riure però desprès quan he llegit l'introducció, he pensat que mai mes ben dit, els ous d'en Jordi, si senyor, de tant en quan s'els i té de donar una alegria a aquests homes, je,je
Publica un comentari a l'entrada