dissabte, 12 de febrer del 2011

Coca del Bages


Aquest cap de setmana ha estat especial per a l'Èlia. Ahir quan va arribar a casa es va trobar que hi havia en Pere (el gegant de l'escola), en Jordi l'havia de reparar i deixar-lo en condicions per a la Trobada de gegantons infantils i d'escola de Barcelona de les festes de Santa Eulàlia. Això la va deixar molt impressionada i "acollonida", no tothom té un gegant a casa, però al vespre va acabar donat-li la mà i ajudant a carregar-lo a la furgoneta.


Aquest matí m'he llevat d'hora i buscant receptes entre mils de papers m'ha sortit la d'aquesta coca que he pensat que seria ben rebuda per tots els pares i mares de l'escola que participaven a la cercavila.
Fa uns 13 anys que els meus pares ens van convidar a fer una volta pel Bages amb carro i a dinar a la casa rural Sant Andreu de Fonollosa que es on vam menjar aquesta coca que ens va agradar moltíssim. En Jordi va demanar la recepta i aquell paper va anar a parar al meu receptari i fins avui ningú l'havia fet servir. El resultat espectacular, en un moment ha volat i no n'ha quedat cap bocí.

Ingredients:

  • 300 gr de sucre
  • 3 ous
  • 300 gr de farina
  • 2 culleradetes de cafè de llevat
  • ratlladura de pell d'una llimona
  • 50 cc d'oli
  • 100 cc de llet
  • 150 cc d'anís dolç
  • un pessic de sal
  • un grapat de pinyons (jo no en tenia i ho he substituit per ametlla granulada)
  • mantega per untar el motlle

Preparació:

  1. Batre els ous amb el sucre.
  2. Tamisar la farina i el llevat i afegir-ho a la barreja dels ous.
  3. Incorporar-hi la ratlladura de llimona, l'oli, la llet, l'anís, la sal i barrejar-ho fins aconseguir una massa fina. Jo ho he fet amb les varilles elèctriques.
  4. Untar amb mantega una safata per anar al forn i posar-hi la massa.
  5. Posar una bona capa de sucre per sobre i escampar-hi els pinyons.
  6. Coure al forn (preescalfat a 180º) durant uns 30 minuts.

8 comentaris:

Gemma ha dit...

Amb el puntet de l'anís deu quedar deliciosa, ideal per esmorzar amb el cafè amb llet ;)
Quin susto l'Èlia amb el gegant, je je je...

ANNAFS ha dit...

Es veu tan i tan esponjosa... I l' Elia ben contenta amb aquest plata de coca tan grossa..

Glòria ha dit...

L'ensurt del gegantó bé val una recompensa dolça per a l'Èlia com aquesta coca, eh?.

Records de la Montserrat Cabré!. Érem veïnes i l'altre dia que ens varem trobar al metro, parlant de blocs, va resultar que us coneixeu de l'escola!. És que el món és un "panyuelu", eh?

mercè ha dit...

Caram quin ensurt de coca! quin bé de deu!...i quin ensurt de gegant per a l'èlia tot i que el personatge en qüestió té cara de simpàtic!.(jo de petita,quan veia gegants m'amagava sota els cotxes...em feien pànic).Aquesta coca he de ser un vici per a berenar!A reveure.

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi ha dit...

Estava boníssima!!! No calia ni sucar-la!!!

La cuina de la Isabel ha dit...

Una coca gegant.
T'ha quedat un trosset?
Ha d'estar de vici...
Petons

Anònim ha dit...

ep!! que la Cristina va portar una coca com aquesta a la feina. sóc testimoni de les corredisses dels informàtics cap al despatx de la cristina per agafar-ne més!!!
Jo, per respecte a la meva figura vaig agafar un tros i em vaig quedar tot el matí segrestada a la meva taula per no caure un altre cop en la tentació!

Està de mort!
Demà en faré una!

Sandra