Tota la meva vida l'he passat estiuejant a l'Empordà i sempre he sentit a parlar de la botifarra dolça però no l'havia tastada mai. Aquesta botifarra és típica de les comarques gironines i tant es ven crua com seca, us adjunto un enllaç a la gastroteca on en parla.
La meva cosina Anna en fa molt sobint i em va passar la seva recepta que he posat en pràctica aquest vespre. Com que la botifarra té sucre al coure-la va fent un carmel que queda enganxat a la paella, per poder-la rentar cal posar-hi aigua i deixar-la al foc que vagi bullint i anirà desenganxant el sucre.
Ingredients:
- Botifarra dolça crua
- Una poma
- En una paella posar-hi les botifarres cobertes d'aigua i la poma pelada i tallada a trossets.
- Deixar reduir l'aigua, donar la volta a la botifarra i afegir una miqueta més d'aigua, així la botifarra agafarà color pels dos costats i la poma quedarà caramelitzada.
9 comentaris:
Crec que faré la botifarra per una banda i la poma per un altre..m'agrada tot però no sé jo si barrejat...Una abraçada!
No l'he tastada mai la botifarra així, suposo que el contrast de sabors ha de ser notable.
Una abraçada
Aquesta botifarra torna boig al meu pare, a casa no ens acaba d'agradar, però a ell li encanta!
A casa la em provat però no ens acaba d’agradar, doncs la vaig coure sola, provaré com dius per veure si ens agrada mes.
Un peto
Jo tampoc l'he provat mai, no sé pas si m'acabaria d'agradar... però tinc ganes de tastar-la, a la cuina s'ha de ser atrevit!
Fins i tot m'agrada el plat de terrissa. :-D
També n' he sentit parlar molt, i no l' he provat... Segur que és ben bona.
Cristina, has obert blog de la Gemma?, classes a Bonpreu i Caprabo!
Mercè,
pel meu gust és massa empelagosa jo prefereixo la botifarra salada.
Josep,
realment és un gust curiós.
Visc a la cuina,
als que els hi agrada molt en són autèntics fans, pel meu gust una mica empelagosa.
Fem un mos,
amb la poma queda molt bé tot i que és molt dolça.
Gemma,
a veure si la proves, la pots aprofitar per algun postre.
Receptes.cat,
moltes gràcies, celebro que t'agradi el plat.
Anna,
doncs ja saps cal que vagis a les terres gironines!
Publica un comentari a l'entrada