diumenge, 27 de setembre del 2015

Empedrat


Ahir al facebook vaig escriure això:

Estic nerviosa, demà farem història! 
He nascut en una família que sempre ha lluitat per la llengua i la cultura catalana, he tingut el privilegi d'aprendre a llegir i escriure en català durant la dictadura gràcies a la tossuderia dels meus pares
La meva infància rodejada de Cavall Fort, Xesco Boix, Ara va de bo, Terra d'escudella, Enciclopèdia catalana, El zoo d'en pitus...
L'adolescència a minyons escoltes, Lluís Llach, la Trinca, cant coral..
I hem viscut amb il·lusió i a primera linina Sant Boi 1976, 11 setembre 1977, arribada Tarradellas, naixement tv3, som una nació, concert Llach camp del barça, manifestació estatut, les 4 últimes diades, 9n....
Espero que demà tornem a tenir un dia emocionant i que pugui dir als meus nets: jo ho he fet possible.

Avui a casa hem fet dinar de festa amb plats típics de Catalunya: empedrat, fricandó i crema catalana

Ingredients:
  • mongetes seques cuites
  • bacallà esqueixat
  • tomàquet per amanir
  • olives negres
  • oli verge d'oliva
  • sal
Preparació:
  1. Primer de tot cal dessalar el bacallà. Per això poseu el bacallà amb aigua freda 24 hores, cal que canvieu 2 vegades l'aigua.
  2. Talleu ben petitó el tomàquet i amaniu-lo amb oli i sal.
  3. Tallar ben petit el bacallà.
  4. En un bol barrejar les mongetes amb el tomàquet amanit, el bacallà i les olives.
  5. Servir ben fred i amanit amb un bon raig d'oli verge d'oliva.

4 comentaris:

trifasic de baileys ha dit...

m'encantaaa aquest plat! de fet, demà tenia mongeta amb botifarra per dinar, però crec que m'ho canvio per un empedrat!! m'ha agradat molt la idea! petons

GEMMA ha dit...

Un plat que, no per ser un clàssic, es menys bo!
L'escrit ens reflexa a tota una generació.
Petons

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...


Cristina; Un clàssic que de petit jo a casa, ja en menjàvem i la veritat que és d'aquells plats que sempre té que sortir un i altre cop, doncs no pot sortir del repartori català.
Salutacions Cristina¡¡ :O)

La Cuina de l'Olga ha dit...

Un dels nostres plats més tradicionals! Un gran tresor!
Petons,
Olga