A casa sempre cel·lebrem els sants i els aniversaris la nit abans, per tant aquest dijous tocava celebració del sant del Jordi, així que tenia feina a preparar el sopar, el pastís i el típic pa de Sant Jordi amb formatge, sobrassada i nous amb el que volia sorprendre a la família, però aquest dia tots els astres es van posar contra meu.
Vaig haver de recollir a l'Èlia a 39 de febre de l'escola bressol al migdia i portar-la al pediatre, vaig recórrer 8 farmàcies a la recerca del xampú que ens va receptar el metge i arribava a casa a les 8 del vespre, havia de començar a fer-ho tot!!
El pa l'havia de fer amb una thermomix mig espatllada que m'han deixat, a la tercera pastada ha deixat de funcionar i he hagut d'acabar-ho a mà. Les nous estaven ràncies, sort que me n'he adonat a temps i no les he posat al pa! Finalment a quarts d'onze començàvem el sopar que va resultar molt bo i el pa va triomfar, l'any vinent l'he de repetir amb nous o pipes.
Felicitats Jordi!!
La recepta és del blog de l'Eva El cullerot festuc, aquesta vegada no poso la recepta ja que al seu blog està molt ben explicat i hi podeu trobar la versió per fer-ho amb thermomix o sense.
Caram quin "frenesí" de tarda...Doncs veient el resultat ningú no ho diria!.Aquest pa és una d'aquelles coses que m'agradaria arribar a fer però no m'hi acabo d'atrevir...T'ha quedat preciós Cristina!, a reveure i fins divendres!(Dimecres vaig a una clase de Pep Nogué, de la que et vaig parlar fa molts dies,per si volies anar, suposo no et va bé)
ResponEliminaMmmmh!!! Quin pa! Darrerament el món del pa està en revolució!!!
ResponEliminaCrec que en el pròxims pots pensaré de posar també un panet meu!
Besades.
Mare meva, quants contratemps!!!
ResponEliminaPero m'alegro que al final poguessiu assaborir aquest pa, que per l'aspecte que te segur que estava bonissim!
Doncs te'n vas sortir prou bé! t'ha quedat un pa fantàstic. Ara, al final de la jornada deuries quedar rendida. Espero que l'Èlia estigui millor.
ResponEliminaUna forta abraçada
Cristina, t'ha quedat perfecte!!!! i això que vas tenir un dia "mogudet", eh???? M'en alegro que us agradés el pa!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
quin dia més estresat! sort que al final et va quedar un pa ben maco, i segur que molt bo.
ResponEliminaQuin stress!!. Però va valer la pena, eh?, perquè malgrat els entrebancs, et va quedar un super pa de Sant Jordi!.
ResponEliminaQuin dia mes atrafegat!! Pero al final te'n vas sortir a la perfeccio de fer el pa de Sant Jordi! :)
ResponEliminaEspero que l'Elia estigui ja millor.
Petons!
Mercè,
ResponEliminaa mi també em fa molt respecte el pa, però en aquesta ocasió va quedar molt bo i el dia següent estava boníssim.
Xavier,
tens raó, tot i que a mi em fa molt respecte això de fer pa, altres vegades no m'havia acabat de llevar bé i llavors queda super dur. Aquesta vegada estava boníssim!!!
Gemma,
com més planificades tinc les coses més malament em surten, ja se sap que amb nens petits has de viure el dia a dia. El pa estava molt bo!!!
Gemma,
per sort tot va acabr bé, ara al posar-me al llit no podia dir ni faba!!
Eva,
gràcies a tu per la recepta, he de millorar això de donar-li forma, a veure si l'any vinent ho milloro.
Anna,
el resultat final fantàstic, el dia esgotador!!
Glòria,
stress és poc, crec que encara ara en pago les conseqüències. El pa fantàstic!!
Mercè,
l'Èlia recuperada, jo encara segueixo estressada, el pa boníssim!!